Page images
PDF
EPUB

VIRGILII MARONIS

GEORGICA*.

LIBER PRIMUS.

ARGUMENTO.

Empieza el exordio por la proposicion y division de toda la obra en cuatro partes; y despues invoca á los Dioses y al César. En este libro trata principalmente de seis cosas: 1o del modo de arar las tierras y cultivarlas segun diversos climas; 20 del origen de la agricultura; 30 de los instrumentos de la labranza; 4o de las estaciones del año propias para cada una de las labores; 5o de las señales que pronostican mudanza del temporal; 60 concluye con una digresion oportuna sobre los prodigios que precedieron y siguieron á la muerte de Julio César. El Epilogo es una súplica á los Dioses por la conservacion de Octaviano Augusto y del pueblo

romano.

QUID faciat lætas1 segetes, quo sidere2 terram Vertere, Mæcenas, ulmisque adjungere vites Conveniat; quæ cura boûm, qui cultus habendo

*Georgica. Nombre que significa la obra en que se trata de la agricultura.

1 Latas. Copiosas, fértiles, abundantes.

2 Quo sidere. En que tiempo, debajo cual signo.

8 Terram vertere. Arar la tier

ra. Esto trata el primer libro.

Ulmisque. En el segundo libro trata principalmente de las viñas; aunque nada omite de lo que puede conducir al cultivo de otras plantas.

Qui cultus. Suple necessarius ó aptus.

5

6

Sit pecori1, atque apibus 2 quanta experientia parcis,
Hinc canere incipiam. Vos, ô clarissima3 mundi
Lumina, labentem cœlo quæ ducitis annum,
Liber, et alma Ceres, vestro si munere tellus
Chaoniam pingui glandem mutavit aristâ,
Poculaque inventis Acheloïa miscuit uvis;
Et vos, agrestum, præsentia numina, Fauni,
Ferte simul, Faunique pedem, Dryadesque puellæ :
Munera vestra cano. Tuque ô, cui prima frementem
Fudit equum magno tellus percussa tridenti,
Neptune; et cultor nemorum, qui pinguia Cee'
Ter, centum nivei tondent dumeta juvenci;
Ipse, nemus linquens patrium saltusque Lycæi,
Pan, ovium custos, tua si tibi Mænala curæ,
Adsis, ô Tegeæe 10, favens; oleæque Minerva

7

1 Habendo pecori. Para criar y mantener el ganado; es la materia del tercer libro. Nótese que no se elide i en pecori. Véase Egloga III, v. 6.

2 Apibus. Cuánta industria y habilidad tienen las abejas codiciosas, económicas. En esto emplea todo el libro IV.

8 Vos, ô clarissima. Invoca primero al sol y á la luna que gobiernan el año; porque los meses se cuentan atendido al curso de la luna, y los años al del sol. Otros pretenden que llama el poeta mundi lumina á Baco y á Céres; porque Céres preside á las mieses y Baco à la vendimia que son los principales ornamentos del mundo en las estaciones mas alegres del año, primavera y otoño.

Chaoniam glandem. Céres inventó el uso del trigo, y le substituyó al de la bellota, de que abunda mucho Caonia, provincia de Epiro, hoy de Albania.

5

10

15

5 Pocula Acheloia. Las aguas del rio Aquelóo, famosísimo en Grecia. Los Griegos mezclaban el vino con agua.

Dryades. Ninfas de los montes. 7 Fudit equum. Disputando Neptunoy Pálas sobre quién de los dos pondria nombre á la ciudad de Aténas, resolvieron los Dioses que se le pusiese quien produjese lo mas útil para los hombres. Con este convenio Neptuno produjo un caballo hiriendo la tierra con su tridiente; y Pálas un olivo hiriéndola con su lanza. Fué preferido el olivo como simbolo de la paz, al caballo jeroglifo de la guerra.

8 Et cultor nemorum. Aristéo, de quien habla largamente al fin del lib. IV.

9 Cea. Isla del mar Egeo, hoy Archipiélago.

10 Tegeœe. Que eres adorado en Tegea, ciudad de Arcadia, donde tambien están los montes Liceo y Ménalo.

Inventrix; uncique puer1 monstrator aratri;

Et teneram ab radice ferens, Silvane, cupressum;
Dîque, deæque omnes, studium quibus arva tueri
Quique novas alitis nullo semine fruges,
Quique satis largum cœlo dimittitis imbrem.

Tuque adeô, quem mox quæ sint habitura Deorum
Concilia incertum est; urbisne invisere, Cæsar.
Terrarumque velis curam, et te maximus orbis
Auctorem frugum 2, tempestatumque potentem
Accipiat, cingens maternå3 tempora myrto;
An deus immensi venias maris, ac tua nautæ
Numina sola colant, tibi serviat ultima Thule*,
Teque sibi generum Tethys emat omnibus undis;
Anne novum tardis sidus te mensibus addas,
Quà locus Erigonem inter Chelasque sequentes
Panditur ipse tibi jam brachia contrahit ardens
Scorpius, et cœli justâ plus parte relinquit :
Quidquid eris (nam te nec sperent Tartara regem,
Nec tibi regnandi veniat tam dira cupido,
Quamvis Elysios miretur Græcia campos,

6

Nec repetita sequi, curet Proserpina matrem"),

20

25

30

35

Da facilem cursum, atque audacibus annue cœptis, 40
Ignarosque viæ mecum miseratus agrestes,
Ingredere, et votis jam nunc assuesce vocari.
Vere novo, gelidus canis quum montibus humor

1 Puer. Triptolemo, inventor del arado.

2 Auctorem frugum. Dador de los frutos. Así lisonjea Virgilio á Octaviano.

3 Materna. Porque el mirto es consagrado á Venus, de quien se preciaban los Césares ser descendientes por Enéas.

Thule. Segun muchos, Islandia, que éra la .sla mas setentrional conocida por los Romanos.

5 Tardis mensibus. A los meses del estio que son pesados por

8

los calores y por durar mas el dia que la noche.

6 Erigonem. Entre el signo Virgo y los brazos del Escorpion, que es el sitio que corresponde al signo Libra, ó al mes de setiembre en que nació Augusto.

7 Matrem. Céres, que perdió, buscó y halló á su hija Proserpina en el infierno; de donde ella no quiso salir por haberla hecho reina Pluton su marido.

8 Gelidus humor. La nieve.

Liquitur, et Zephyro putris se gleba resolvit,
Depresso incipiat jam tum mihi taurus aratro
Ingemere, et sulco attritus splendescere vomer.
Illa seges demùm votis respondet avari
Agricolæ bis quæ solem, bis frigora sensit;
Illius immensæ ruperunt horrea messes.

At priùs ignotum ferro quam scindimus æquor,
Ventos et varium coeli prædiscere morem.
Cura sit, ac patrios cultusque habitusque locorum,
Et quid quæque fuerat regio, et quid quæque recuset.
Hic segetes, illic veniunt feliciùs uvæ;

Arborei fetus alibi, atque injussa virescunt

8

9

Gramina. Nonne vides croceos ut Tmolus odores,
India mittit ebur, molles sua thura Sabæi 6,
At Chalybes nudi ferrum, virosaque Pontus
Castorea Eliadum palmas Epirus equarum?
Continuò has leges æternaque foedera certis
Imposuit natura locis quo tempore primùm
Deucalion 10 vacuum lapides jactavit in orbem,
Unde homines nati, durum genus. Ergo age, terræ
Pingue solum, primis extemplò à mensibus anni,
Fortes invertant tauri, glebasque jacentes
Pulverulenta coquat maturis solibus æstas;

1 Putris. La tierra blanda, jugosa.

2 Illa seges. El barbecho que, arado en la primavera, descansa todo el verano, y se siembra por el otoño, á fin que dé el fruto al verano siguiente. En este sentido dice, que bis solem, bis frigora sensit: que pasa por dos inviernos y dos veranos.

3 Ignotum æquor. El campo no conocido.

Tmolus. Monte fertilísimo de

Lidia.

5- Ebur. El márfil, la sustancia de que constan los dos grandes colmillos del clefante.

45

45

50

55

60

65

6 Sabæi Pueblos de la Arabia Feliz.

7 Chalybes. Pueblos de España, segun Justino, junto á un rio del mismo nombre, cuyas aguas eran las únicas para dar buen temple al acero.

8 Castorea virosa. El almizcle del castor, que es sumamente activo y venenoso.

9 Epirus. En Epiro se criaban generosos caballos, muy estimados en los juegos olimpicos de Élide. porque á todos solian vencer en la carrera y llevar la palma.

10 Deucalion. Véase la not. de de la Egloga vi, 7. 41.

1

At, si non fuerit tellus fecunda, sub ipsum
Arcturum tenui sat erit suspendere sulco :
Illic officiant lætis ne frugibus herbæ,
Hic, sterilem exiguus ne deserat humor arenam.
Alternis idem tonsas cessare novales,
Et segnem patiêre situ durescere campum :
Aut ibi flava seres mutato sidere, farra,
Unde priùs lætum siliquâ quassante legumen",
Aut tenues fetus viciæ, tristisque lupini
Sustuleris fragiles calamos silvamque sonantém.
Urit enim lini campum seges, urit avenæ,
Urunt lethæo perfusa papavera somno.
Sed tamen alternis facilis labor; arida tantùm
Ne saturare fimo pingui pudeat sola, neve
Effetos cinerem immundum jactare per agros,
Sic quoquè mutatis requiescunt fetibus arva;
Nec nulla intereà est inaratæ gratia terræ.

Sæpe etiam steriles incendere profuit agros,

[merged small][ocr errors][merged small][merged small]

85

90

Atque levem stipulam crepitantibus urere flammis :
Sive inde occultas vires et pabula terræ.
Pinguia concipiunt; sive illis omne per ignem
Excoquitur vitium, atque exsudat inutilis humor;
Seu plures calor ille vias et cæca relaxat
Spiramenta, novas veniat quà succus in herbas;
Seu durat magis, et venas astringit hiantes,
Ne tenues pluviæ, rapidique potentia solis
Acrior, ut Boreæ penetrabile frigus adurat.
Multùm adeò rastris glebas qui frangit inertes,
Vimineasque trahit crates, juvat arva; neque illum 95
Flava Ceres alto nequidquam spectat Olympo;
Et qui3 proscisso quæ suscitat æquore terga,

1 Sub ipsum Arcturum. Mediado setiembre, en que nace este signo.

2 Legumen. Habas, alubias, y otras legumbres que tienen vainilla.

3 Et qui. Ordénese así: Et qui perrumpit aratro rursùs verso in obliquum terga quæ, suscitat, etc. Deshace, vuelto el arado, etc. los terrenos que levanta, Esto se llama en latin occare.

« PreviousContinue »