1 820 825 830 Illud te, nullâ fati quod lege tenetur, 1 Pro majestate tuorum. Por lo que pide el honor de tus adoradores latinos y de sus reyes, que son de tu sangre como descendientes de Saturno. 2 Nomen mutare Latinos. Los Españoles han tenido la misma fortuna que los Italianos en conservar su antiguo nombre à pesar de tantas naciones bárbaras que han inundado en diversos siglos la España, Francia, Inglaterra, Alemania, Turquia y otros países se vieron obligados á recibir el nombre de sus con quistadores perdiendo el antiguo. Occidit, occideritque. Léase Horacio, lib. III, oda 3. Et germana Jovis, etc. Como quien dice: .Tantæne animis cælestibus iræ. 5 Supràire Deos. Considere el lector si Virgilio es mas religioso que Homero en la reverencia para con sus Dioses falsos; pues hace mas virtuosos á los Romanos. No es menos fuerte este pensamiento, que aquel tan justamente censurado en Lucano: Victrix causa Diis placuit, sed victa Catoni His actis, aliud Genitor secum ipse volutat; Harum unam celerem demittit ab æthere summo 845 850 855 860 865 870 3 Cydon. Natural de Cidonia en Creta. Serum. Adverbio por serò, 1 Gemina pestes. Dos Furias infernalés, Alecto y Tisifone. 2 Apparent. Lo mismo que ministrent de aquí se llaman á deshora. los alguaciles y ministriles apparitores. line. Talin'. Apóstrofe por ta Jam jam linquo acies. Ne me terrete timentem, Nunc certè, et misero fratri comes ire per umbras. 875 880 885 «Quæ nunc deinde mora est? aut quid jam, Turne, retractas? Non cursu, sævi certandum est cominùs armis. Verte omnes tete in facies, et contrahe quidquid 1 Obscena. Infaustas, de mal agüero. 2 Animis. Por las fuerzas. 3 Limes agro positus. Traducción de Homero, Ilíada, lib, xxI. Pero Virgilio hace coger á Turno una piedra con que no podia, y 890 895 900 905 deja sin uso la espada de Vulcano, que habia recobrado por medio de su hermana... Juvenal, riéndose de las fuerzas prodigiosas de los héroes antiguos, decia: Terra malos homines nunc educat, atque pusillos. 910 915 920 Tum lapis ipse viri vacuum per inane volutus, Nec spatium evasit totum, nec pertulit ictum. Ac velut in somnis 1, oculos ubi languida pressit Nocte quies, nequidquam avidos extendere cursus Velle videmur, et in mediis conatibus ægri Succidimus; non lingua valet, non corpore nota Sufficiunt vires, nec vox aut verba sequuntur : Sic Turno, quacumque viam virtute petivit, Successum dea dira2 negat. Tum pectore sensus Vertuntur varii: Rutulos aspectat et urbem, Cunctanturque metu, telumque instare tremiscit; Nec quò se eripiat, nec quâ vi tendat in hostem, Nec currus usquam videt, aurigamve sororem. Cunctanti telum Æneas fatale coruscat, Sortitus fortunam oculis, et corpore toto Eminùs intorquet. Murali concita nunquam Tormento sic saxa fremunt, nec fulmine tanti Dissultant crepitus. Volat atri turbinis instar Exitium dirum hasta ferens; orasque recludit Loricæ, et clypei extremos septemplicis orbes; Per medium stridens transit femur: incidit ictus Ingens ad terram duplicato poplite Turnus. Consurgunt gemitu Rutuli, totusque remugit Mons circùm, et vocem latè nemora alta remittunt. Ille humilis supplexque oculos dextramque precantem,930 Protendens: « Equidem merui, nec deprecor inquit; Utere sorte tuâ. Miseri te si qua parentis Tangere cura potest, oro (fuit et tibi talis Anchises genitor), Dauni miserere senectæ, Et me, seu corpus spoliatum lumine mavis, 3 925 -935 1 Ac velut in somnis. Esta belli- 3 Murali tormento. Estas másima comparacion es tambien copiada de Homero. Léase el lib. xxII de su Ilíada, que trata del combate de Aquiles con Héctor, y se hallará el verdadero original del XII de la Eneida. 2 Dea. La Furia. quinas se llamaban balistas ó catapultas, con que disparaban piedras y metralla contra las ciudades sitiadas; y hacian el oficio de nuestros cañones, no teniendo aun el conocimiento de ia póivora. : Redde meis. Vicisti, et victum tendere palmas 'Notis... bullis. Clavitos ámanera de estrellas de plata, oro y pedrería. Entonces se cumplio aquella profecía, lib. x, v. 503: Turno tempus erit magno quum optaverit emptum Intactum Pallanta, et qum spolia ista diemque Oderit. . . 2 940 945 950 Indignata Porque moria á manos de un extranjero en la flor de su edad, presumiendo antes ser invencible. Homero puso el mismo pensamiento sobre la muerte de Héctor, en dos versos con que pudiera haber concluido toda su Illada, sin que nada se echase menos. i FINIS. Cambrai. Imprenta de P. LEVÊQUE, dirigida por A.-E. Rochette. |