Page images
PDF
EPUB

1

9

Thestylis et rapido fessis messoribus æstu
Allia serpyllumque herbas contundit olentes.
At mecum raucis, tua dum vestigia lustro,
Sole sub ardenti resonant arbusta cicadis".
Nonne fuit satius tristes Amaryllidis iras
Atque superba pati fastidia"? nonne Menalcan,
Quàmvis ille niger, quàmvis tu candidus esses!
O formose puer, nimiùm ne crede colori :
Alba ligustra cadunt, vaccinia nigra leguntur.
Despectus tibi sum, nec qui sim quæris, Alexi;
Quàm dives pecoris, nivei quàm lactis abundans.
Mille meæ Siculis errant in montibus agnæ;
Lac mihi non æstate novum, non frigore defit.
Canto quæ solitus si quando armenta vocabat,
Amphion1 Dircæus 11 in Actæo Aracyntho 12.
Nec sum adeò informis: nuper me in littore vidi,
Quum placidum ventis staret mare; non ego Daphnın 13.
Judice te, metuam, si nunquam fallit imago.

[ocr errors]

O tantùm libeat mecum tibi sordida rura 14 Atque humiles habitare casas, et figere cervos, Hædorumque gregem viridi compellere hibisco 18 ! Mecum unà in silvis imitabere Pana canendo.

1. Thestylis. Nombre de una labradora, que componia la comida para los segadores.

2. Serpyllum. Sérpol.

3. Mecum. Acompañando mi canto, mis voces, mis suspiros. 4. Sole sub ardenti. En la fuerza del sol.

5. Raucis cicadis. Las cigarras, que mas chillan que cantan. 6. Amaryllidis. Nombre de una pastora.

7. Superba.... fastidia. Los desdenes.

8. Alba ligustra. Las flores blancas del árbol del paraiso. 9. Vaccinia nigra. Los jacintos cárdenos, morados, de color oscuro que tira á negro.

[ocr errors]

10

15

20

25

30

[blocks in formation]

Pan' primus calamos cerâ conjungere plures
Instituit; Pan curat oves oviumque magistros.
Nec te pœniteat calamo trivisse labellum;

6

Hæc eadem ut sciret, quid non faciebat Amyntas 2?
Est mihi disparibus septem compacta cicutis3
Fistula, Damœtas* dono mihi quam dedit olim,
Et dixit moriens : « Te nunc habet ista secundum. >>
Dixit Damætas; invidit stultus Amyntas.
Præterea duo, nec tutâ mihi valle reperti,
Capreoli', sparsis etiam nunc pellibus albo,
Bina die siccant ovis ubera; quos tibi servo.
Jampridem a me illos abducere Thestylis orat",
Et faciet, quoniam sordent tibi munera nostra 1o.
Huc ades, o formose puer : tibi lilia plenis 11
Ecce ferunt Nymphæ calathis; tibi candida Naïs 12,
Pallentes violas et summa papavera 13 carpens,
Narcissum et florem jungit beneolentis anethi11;
Tum, casiâ atque aliis intexens suavibus herbis,
Mollia luteolâ pingit 16 vaccinia calthâ17.
Ipse ego cana legam tenerâ lanugine 1o mala,

15

[blocks in formation]

18

10

35

40

45

50

stra. Haces ascos de mis dones. 11. Tibi lilia plenis. Mira que las ninfas te ofrecen azafates llenos de flores.

12. Naïs. Una ninfa de las que presiden á las fuentes.

13. Summa papavere. La flor de las amapolas.

14. Anethi. Del eneldo, planta muy semejante al hinojo.

15. Tum casid.Tambien te compone un ramillete de jacintos, de manzanilla, de romero, y otras flores olorosas. Casia. Romero, ó espliego.

16. Vaccinia. Jacintos.

17. Luteola calthâ. Manzanilla.

18. Cana mala tenerâ lanugine. Melocotones, ó membrillos.

Castaneasque nuces', mea quas Amaryllis amabat :
Addam cerea pruna2; et honos erit huic quoquè pomo :
Et vos, o lauri, carpam, et te, proxima myrte;
Sic positæ quoniam suaves miscetis odores.

Rusticus es, Corydon, nec munera curat Alexis;
Nec, si muneribus certes, concedat lolas3.

Eheu! quid volui misero mihi? floribus Austrum
Perditus et liquidis immisi fontibus apros*.

55

Quem fugis, ah demens! Habitârunt dî quoquè silvas,
Dardaniusque Paris'. Pallas quas condidit arces

8

Ipsa colat; nobis placeant ante omnia silvæ.
Torva leæna lupum sequitur; lupus ipse capellam;
Florentem cytisum sequitur lasciva capella;
Te Corydon, o Alexi9; trahit sua quemque voluptas.
Adspice, aratra jugo referunt suspensa juvenci,
Et sol crescentes decedens duplicat umbras 1o;
Me tamen urit amor : quis enim modus adsit amori?
Ah! Corydon, Corydon, quæ te dementia cepit!
Semiputata tibi frondosâ vitis in ulmo est.

11

1. Castaneasque nuces. Castañas. Nuces se llaman en latin todas las frutas que tienen cáscara, como almendras, avellanas, nueces, etc.

2. Cerea pruna. Ciruelas. 3. Iolas. Nombre de un pastor mas rico que Coridon.

4. Austrum. Viento de mediodía caluroso, que marchita las flores.

5. Fontibus apros. Los javalíes enturbian las fuentes claras.

6. Habitarunt dii quoquè silvas. Como Apolo, Diana, el dios Pan.

7. Dardaniusque Paris. El Troyano Páris, que fué hijo de Priamo y Hécuba y por un sueño que tuvo su madre, de que habia de ser causa del incendio de Troya,

:

60

65

༡༠

le dió á criar secretamente á unos pastores, queriendo su padre matarle.

8. Pallas. Que nació armada del cerebro de Júpiter, diosa de las artes, inventora de los edificios, y fundadora, segun los Atenienses,

del alcázar de Aténas.

9. Te Corydon, o Alex. Coridon va tras de ti, ó Alexis. O Alexi. Hace breve el poeta la o que de suyo es larga, porque se sigue vocal en la diccion inmediata, á imitacion de los Griegos.

10. Duplicat umbras. Hace mayores las sombras.

11. Semiputata, etc. La vid medio podada y el olmo con hojas suelen impedir que maduren los racimos; y así se queja Coridon de su grave descuido.

Quin tu aliquid' saltem potiùs, quorum indiget usus,
Viminibus mollique paras detexere junco?
Invenies alium, si te hic fastidit, Alexin. >>>

1. Quin tu aliquid, etc. ¡Cuánto mejor es emplear el tiempo en

tejer de mimbres ó de juncos todo lo necesario para el uso del campo!

ECLOGA III.

PALEMON.

ARGUMENTO.

Es una contienda entre dos pastores, Menálcas y Damétas, sobre quién canta mejor. Al principio se dicen recíprocamente algunas injurias, despues se desafian á cantar, proponiendo al vencedor un premio. Palemon es el juez de la disputa. Estos versos se llaman amebeos, cuya ley es, que aquel que habla el segundo diga cosas mayores que el primero, ó á lo menos iguales, so pena de ser vencido.

MENALCAS, DAMOETAS, PALÆMON.

MENALCAS.

DIC mihi, Damata, cujum pecus? An Meliboi?

DAMOETAS.

Non; verùm Ægonis: nuper mihi tradidit Ægon.

MENALCAS.

Infelix o semper3, oves, pecus! ipse Neæram

1. Cujum por cujus. Los antiguos decian cujus, cuja, cujum. 2. Egonis. Pastor, amo de Damétas, y rival de Menálcas.

3. Infelix o semper. Siempre

será infeliz este rebaño; porque su amo es descuidado, y el criado infiel.

4. Oves, pecus. Las ovejas, el rebaño de ovejas.

Dum fovet, ac, ne me sibi præferat illa, veretur,
Hic alienus oves custos bis mulget in horâ ;
Et succus pecori, et lac1 subducitur agnis.

DAMOETAS.

Parciùs ista viris tamen objicienda memento.
Novimus et qui te 2, transversà tuentibus hircis,
Et quo, sed faciles Nymphæ risere, sacello.

4

MENALCAS.

Tum, credo, quum me arbustum vidêre Myconis"
Atque malâ vites incidere falce novellas.

DAMOETAS.

Aut hìc ad veteres fagos, quum Daphnidis arcum
Fregisti et calamos; quæ tu, perverse Menalca,
Et, quum vidisti puero donata, dolebas;
Et, si non aliquà' nocuisses, mortuus esses.

10

MENALCAS.

Quid domini faciant, audent quum talia fures?
Non ego te vidi Damonis, pessime, caprum
Excipere insidiis 1o, multùm latrante Lyciscâ?
Et quum clamarem : «Quò nunc se proripit11 ille?
Tityre, coge pecus: » tu post carecta 13 latebas.

1. Et succus pecori, et lac. Obsérvese en este verso que no se elide la i.

2. Novimus et qui te.... Se entiende el verbo corrumperint: bien sabemos quien te ha maleado.

3. Transversà por transversim. Al soslayo, de través.

4. Et quo, sed faciles Nymphæ, etc. Y lo que sucedió en aquella cueva consagrada á las ninfas, las cuales, como son de blanda condicion, no hicieron mas que reirse.

5. Tum credo. Por ironía se aplica á sí lo que habia hecho Damétas.

6. Myconis. Nombre de pastor.

5

10

15

20

7. Atque malá, etc. Y echar á perder con la podadera las nuevas parras.

8. Quæ tu, etc. Esta es la construccion: Quæ quum tu, perverse Menalca, vidisti donata puero, et dolebas, et mortuus esses, si non nocuisses aliquà. 9. Aliquà. Entiéndese tione. De algun modo.

ra

10. Excipere insidiis. Hurtar á escondidas.

11. Quo nunc se proripit. Adonde se mete, adonde se va huyendo.

12. Tityre. Nombre de un zagal de Damon cuyo era el ganado. 13. Post carecta. Detras de los carrizos.

« PreviousContinue »