Page images
PDF
EPUB

Instant ardentes Tyrii: pars ducere muros,
Molirique arcem, et manibus subvolvere saxa;
Pars optare locum' tecto, et concludere sulco.
Jura magistratusque legunt, sanctumque senatum.
Hic portus alii effodiunt; hìc alta theatris
Fundamenta locant alii, immanesque columnas
Rupibus excidunt, scenis decora alta futuris2.
Qualis apes æstate novâ3 per florea rura
Exercet sub sole labor, quum gentis adultos
Educunt fetus, aut quum liquentia mella.
Stipant, et dulci distendunt nectare cellas,
Aut onera accipiunt venientûm, aut agmine facto
Ignavum fucos pecus a præsepibus arcent:
Fervet opus, redolentque thymo fragrantia melļa.
«< O fortunati, quorum jam mœnia surgunt, »
Encas ait, et fastigia suspicit urbis.
Infert se sæptus nebulâ (mirabile dictu!)

Per medios, miscetque viris, neque cernitur ulli.
Lucus in urbe fuit mediâ, lætissimus umbrâ3,
Quo primùm jactati undis et turbine Pœni
Effodêre loco signum, quod regia Juno
Monstrârat, caput acris equi: sic nam fore bello
Egregiam, et facilem victu per sæcula gentem.

sados de las calles, las calzadas.
1. Optare locum. Eligen sitio
para sus casas, y hacen la planta.
2. Scenis decora alta futu-
ris. Para que sirvan de orna-
mento y decoracion en el teatro.
3. Estate nová. En la prima-

vera.

4. Exercet sub sole labor. Se ocupan en sus labores al sol. 5. Quum gentis adultos educunt fetus. Cuando sacan los nuevos enjambres.

6. Liquentia mella stipant. Fabrican miel purísima ó trasparente. Stipare es lo mismo que densare la miel cuajada en los

425

4:30

435

440

445

panales está en su perfeccion, como se infiere de Plinio lib. XI, c. 13. Est autem initio mel

ut aqua, dilutum, et primis diebus fervet, ut musta, seque purgat: vicesimo die crassescit, mox obducitur tenui membrana quæ fervoris ipsius spuma concrescit.

7. A præsepibus. De las col

menas.

8. Lætissimus umbrâ. Amenísimo.

9. Facilem victu. Esto es, facilem ad vincendum, victricem: que conseguiria grandes victorias; seria gloriosa por sus armas.

3

Hic templum Junoni ingens Sidonia Dido
Condebat, donis opulentum et numine divæ',
Area cui gradibus surgebant limina2, nexæque
Ære trabes, foribus cardo stridebat ahenis.
Hoc primùm in luco nova res oblata timorem
Leniit; hìc primùm Æneas sperare salutem
Ausus, et afflictis meliùs confidere rebus.
Namque, sub ingenti lustrat dum singula templo
Reginam opperiens, dum, quæ fortuna sit urbi,
Artificumque manus inter se, operumque laborem
Miratur, videt iliacas ex ordine pugnas 6,

Bellaque jam famâ totum vulgata per orbem,

450

455

Atriden, Priamumque, et sævum ambobus' Achillem.
Constitit; et lacrimans « Quis jam locus, inquit, Achate,
Quæ regio in terris nostri non plena laboris?

En Priamus! sunt hìc etiam sua præmia laudi;
Sunt lacrimæ rerum, et mentem mortalia tangunt.
Solve metus feret hæc aliquam tibi fama salutem 9. »>
Sic ait, atque animum picturâ pascit inani
Multa gemens, largoque humectat flumine vultum 10.
Namque videbat utì bellantes Pergama circum

1. Numine diva. Por la estatua ó presencia de la diosa.

2. Erea cui gradibus surgebant limina. A donde se subia por una escalera entre pilares de bronce con este metal estaban tachonadas las vigas el quicio y los goznes de las puertas eran de la misma materia.

3. Salutem. Próspera fortuna. 4. Quæ fortuna sit urbi.... miratur. Se maravillaba de los felices principios de Cartago.

5. Inter se. Comparando unas labores con otras.

6. Videt iliacas ex ordine pugnas. Repara en unas pinturas que representaban por su órden todas las batallas y los varios

460

465

sucesos de Troyanos y Griegos en el sitio famoso de Troya.

7. Ambobus. Contra Agamenon por la injuria que de él recibió, como se puede ver en el principio de la Ilíada de Homero contra Príamo, matándole á su hijo Héctor, y maltratando atrozmente el cadáver de este mismo.

8. Sunt lacrima rerum. No falta quien se compadezca y tenga lástima de las desgracias huma

nas.

9. Aliquam salutem. Algun alivio á tantos males.

10. Largoque humectat flumine vultum. Baña su rostro con un torrente copioso de lágri

mas.

Hàc fugerent Graii; premeret trojana juventus;
Hàc Phryges, instaret curru cristatus Achilles.
Nec procul hinc Rhesi2 niveis tentoria velis
Agnoscit lacrimans, primo quæ prodita somno
Tydides multâ vastabat cæde cruentus;
Ardentesque avertit equos in castra, priusquam
Pabula gustâssent Troja, Xanthumque bibissent.
Parte aliâ fugiens amissis Troilus armis,

3

Infelix puer, atque impar congressus Achilli*,
Fertur equis, curruque hæret resupinus inani,

:

Lora tenens tamen huic cervixque comæque trahuntur
Per terram, et versâ pulvis inscribitur hastâ.
Interea ad templum non æquæ Palladis ibant
Crinibus Iliades passis, peplumque ferebant
Suppliciter tristes, et tunsæ pectora palmis :
Diva solo fixos oculos aversa' tenebat.

6

Ter circum iliacos raptaverat Hectora muros,
Exanimumque auro corpus vendebat Achilles.
Tum verò ingentem gemitum dat pectore ab imo
Ut spolia, ut currus, utque ipsum corpus amici,

1. Cristatus. Que se distinguia entre todos por su brillante plumaje.

2. Rhesi. Este rey de Tracia habia recibido un oráculo que Troya nunca seria conquistada, si sus caballos bebiesen del agua del rio Xanto, y paciesen la yerba de sus riberas. Diomedes y Ulises, capitanes griegos, informados por un troyano, le asaltaron en su marcha una noche, le degollaron en su misma tienda, y se llevaron los caballos.

3. Troilus. Hijo de Príamo y Hécuba.

4. Impar congressus Achilli. Que siendo muy desigual en fuerzas se atrevió á pelear con Aquíles.

470

475

480

485

5. Non æquæ. Implacable, inexorable.

6. Peplum. Una ropa talar, un rico manto. El P. Lacerda le describe así: Fuit peplus colore purpureo demissus ad pedes, habuit in fimbria stagmen aureum totus ipse distinctus clavis aureis, pictus figuris deorum et hominum.

7. Aversa. No dignándose de mirarlas.

8. Raptaverat. Le traia arrastrando.

9. Corpus vendebat. A Príamo, que vino de noche à la tienda de Aquiles para rescatarle. Véase el lib. xxiv de la Ilíada de Homero.

Tendentemque manus Priamum conspexit inermes.
Se quoquè principibus permixtum agnovit Achivis,
Eoasque acies, et nigri Memnonis' arma.
Ducit Amazonidum lunatis agmina peltis 2
Penthesilea furens, mediisque in millibus ardet,
Aurea subnectens exsertæ cingula mammæ
Bellatrix, audetque viris concurrere virgo.

Hæc dum Dardanio Æneæ miranda videntur,
Dum stupet, obtutuque hæret defixus in uno,
Regina ad templum, formâ pulcherrima, Dido
Incessit, magnâ juvenum stipante catervâ.
Qualis in Eurotæ ripis aut per juga Cynthi✦
Exercet Diana choros, quam mille secutæ

490

495

Hinc atque hinc glomerantur Oreades : illa pharetram 500
Fert humero, gradiensque deas supereminet omnes :
Latonæ tacitum pertentant gaudia pectus.

Talis erat Dido, talem se læta ferebat

Per medios, instans operi regnisque futuris.
Tum foribus divæ, mediâ testudine templi,
Sæpta armis, solioque altè subnixa resedit.
Jura dabat legesque viris, operumque laborem
Partibus æquabat justis 10, aut sorte trahebat:

1. Nigri Memnonis. Memnon, hijo de la Aurora y de Titon, tuvo por abuelo á Laomedonte, rey de Troya; y así vino á socorrerla con muchas tropas de la India y Etiopia, donde reinaba.

2. Lunatis.... peltis. Con broqueles en forma de media luna. 3. In Eurota ripis. Véase la nota de la Ecloga vi, v. 83. 4. Cynthi. Monte de la isla Délos, donde nació Diana.

5. Oreades. Ninfas de los

montes.

6. Latona tacitum. Su madre Latona se baña interiormente de gozo al verla.

7. Foribus dive. A la en

505

trada del santuario. Los templos
de los gentiles tenian en medio un
lugar separado que llamaban sa-
crarium, sacellum, delubrum,
penetrale, adytum, cella, donde
tenian colocado al idolo. A este
puede aludir Catulo de Nuptiis
Pelei, v. 47:

Pulvinar verò divæ geniale locatar
Sedibus in mediis.

8. Testudine. La bóveda del templo estaba fabricada en forma de concha de tortuga.

9. Jura dabat. Administraba justicia, daba órdenes.

10. Partibus æquabat justis. Repartia por partes iguales ó por

Quum subitò Æneas concursu accedere magno
Anthea Sergestumque videt, fortemque Cloanthum,
Teucrorumque alios ater quos æquore turbo1
Dispulerat, penitusque alias advexerat oras.
Obstupuit simul ipse, simul perculsus Achates
Lætitiâque metuque : avidi conjungere dextras
Ardebant; sed res animos incognita turbat.
Dissimulant, et nube cavâ speculantur amicti,
Quæ fortuna viris, classem quo littore linquant,
Quid veniant: cunctis nam lecti navibus ibant
Orantes veniam, et templum clamore petebant.
Postquam introgressi, et coram data copia fandi,
Maximus Ilioneus 3 placido sic pectore cœpit :
«< 0 regina, novam cui condere Jupiter urbem
Justitiâque dedit gentes frenare superbas,
Troes te miseri, ventis maria omnia vecti*;
Oramus prohibe infandos a navibus ignes!
Parce pio generi, et propiùs res adspice nostras!
Non nos aut ferro libycos populare Penates "
Venimus, aut raptas ad littora vertere prædas:
Non ea vis animo, nec tanta superbia victis.
Est locus, Hesperiam Graii cognomine dicunt,

suertes las tareas ú oficios en la
fábrica.

1. Ater quos æquore turbo. Los cuales se habian separado de la flota por la furia de la tempestad, y fueron arrojados despues á otro sitio de aquella costa.

2. Data copia. Habida licencia. 3. Maximus Ilioneus. Ilioneo, que era el principal o mas autorizado.

4. Maria omnia vecti. Suple la preposicion per, ó circùm; como ántes dice acti maria omnia circum.

5. Oramus. Aquí teneis á vuestras plantas postrados á los infelices Troyanos.

6

2

510

515

520

525

530

6. Infandos. Contra toda razon y justicia.

7. Propius. Benignamente, con mas piedad y clemencia.

8. Libycos Penates. Las regiones de la Libia. Tres suertes de Penates 6 dioses tutelares reconocian los gentiles: los de las provincias; los de las ciudades ; los de las casas. Y los poetas por Penates entienden muchas veces una nacion, un lugar, una casa, por la figura metoninia.

9. Hesperiam. Nombre comun á Italia y España, derivado de Héspero, rey que fué de estas dos naciones; ó del lucero de la noche, llamado Hesperus, por

« PreviousContinue »